CGTCatalunya.cat

Manifestació a Lleida el 28 de gener contra les retallades i la dictadura financera

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T15:36:50Z

Dissabte 28 de gener

MANIFESTACIÓ

No a la dictadura financera. Aturem les retallades

17:30h. Plaça Ricard Vinyes. Lleida

Aquest dissabte diverses entitats i moviments de Ponent convoquen una manifestació contra la dictadura financera de mercats i bancs i contra el seu atac als drets socials.

Es tracta d'una convocatòria unitària que es suma a altres, com la prevista per aquest dissabte a Barcelona i altres ciutats, o les multitudinàries viscudes al País Valencià.

Dissabte val la pena sortir als carrers de la nostra ciutat per plantar cara a banquers i polítics que estan mercadejant amb el nostre dret a la sanitat, l'educació…

Col·lectius anticapitalistes i l'assemblea del 15-M de Lleida organitzem un bloc propi dins la manifestació.

www.facebook.com/events/340273085994552/

La CGT considera l'Acord Patronal-CCOO-UGT un robatori als i les treballadores

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T14:36:20Z

LA CGT CONSIDERA ÈTICAMENT REPUGNANT L'ACORD SIGNAT PER CCOO - UGT AMB LA CEOE I CEPYME

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant l'hem de pagar…

El 25 de Gener de 2012, hem conegut el text complet del "II Acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014" pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a l'Estructura de la Negociació col·lectiva, Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball, Criteris en matèria salarial, Inaplicació negociada a l'empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col·lectius sectorials …

L'Acord desgrana tot un seguit de mesures per garantir l'aplicació generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d'austeritat i ajust fiscal, dissenyades per govern d'aquest país i el govern realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent d'Unió Europa amb Alemanya al capdavant: despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys amb pèrdues garantides de poder adquisitiu per a la població renunciat obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l'IPC; la disponibilitat empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius, flexibilitat en matèria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de l'empresa, sistemes de promoció, mobilitats funcionals i geogràfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions col·lectives del conveni, modificar-les i lligar l'ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un "cost variable": acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, pèrdua de drets laborals, d'aposta per un model de negociació col·lectiva que s'aproximi a l'empresa, a la individualització de les relacions laborals … tot amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials.

Per a la CGT, la primera valoració d'aquest II Acord, és el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa …) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d'objectes i mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d'aquells a qui representen, establint un procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita.

Amb la signatura d'aquest Acord, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb això, a la classe treballadora. Això no és una novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius … de defensa dels drets de les i els treballadors.

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat de mobilització. Els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de retribució al mateix temps que el cost dels acomiadaments, són responsables de l'atur, de la destrucció del teixit productiu …, de la crisi del sistema financer i l'única sortida a la crisi és una major explotació de les persones fins recloure-les en la misèria.

Amb aquest tipus d'acords, els millors gestors del capitalisme són els "sindicats institucionals" com a forces racionalitzadores i disciplinades de l'empobriment generalitzat dels éssers humans, material i mentalment, renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justícia social, la llibertat individual i col·lectiva, i el canvi de model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental.

Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i les treballadores al capital. S'obliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa, de la pujada d'impostos als rics, de les gravacions a les transaccions financeres … "negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital, els polítics, els banquers.

Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials, una resposta unitària de tota la societat davant d'aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat, l'individualisme.

Al carrer!

Amunt els que lluiten!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

http://cgt.org.es/spip.php?article2290

Correus: Expectants al carrer. Volem treball per a tots!

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T14:24:03Z

Correus en els últims anys ha passat de convocar oposicions per funcionaris a convocar "exàmens d'ingrés" totalment opacs per a personal laboral a temps complet i fix discontinu.

Això ha suposat una precarització de la plantilla de Correus i menys transparència en el procés, ja que no publica el nombre de places disponibles.

El 2006 i el 2008 es van realitzar els últims exàmens d'accés en què es van presentar milers de persones. En el formulari per omplir les dades per a l'examen, hi havia una casella en la qual la persona que s'examinava podia triar la manera de contractació que optava, treball de cap de setmana, treball nocturn, fix discontinu o fix temps complet.

Moltes persones en funció de les seves necessitats econòmiques i personals van triar una opció de les que figuraven, concretament la de contracte fix a temps complet, i aquests són els que estan sent víctimes d'aquesta exclusió d'accés als llocs de treball fixos.

Durant anys des que es va realitzar la prova d'accés, l'empresa ha pressionat a tots aquell/a que va triar l'opció d'un lloc indefinit a temps complet perquè optés a un lloc de fix discontinu. En aquesta situació es trobaven prop de 800 persones.

En el III conveni col·lectiu de Correus i Telègrafs signat el 5 d'abril de 2011 entre l'empresa i els sindicats UGT-CCOO-CSIF i Sindicato Libre ( www.boe.es/boe/dias/2011/06/28/pdfs/BOE -A-2011 - 11162.pdf ) resol sobre això el següent:

Disposició Transitòria Quarta. Règim transitori de les actuals Llistes de Expectativa d'ingrés.

En el termini de sis mesos a comptar des de la vigència del Conveni col·lectiu, s'extingiran les actuals Llistes de Expectativa d'ingrés. Durant aquest termini, els que figuren en aquestes llistes hauran de sol·licitar els llocs de treball que es determinin a aquest efecte per la Comissió d'Ocupació i que responguin a qualsevol necessitats de caràcter fix en tot l'àmbit funcional i territorial de la Societat Estatal.

El termini va finalitzar el 30 de desembre de 2011, quan Correus va publicar un llistat de llocs vacants. Aquesta relació de 396 llocs no n'hi havia prou per donar feina ni a la meitat de gent que es trobava en aquesta situació. Pitjor encara, els llocs oferts en la seva majoria eren de la modalitat de contractació fixa discontínua i caps de setmana. Amb només 13 llocs a temps complet.

Tota aquella persona que no hagi aconseguit un d'aquests llocs, decau sistemàticament de la borsa d'ocupació de 2008 havent de tornar a sotmetre's a un nou i hipotètic examen d'ingrés, del qual no tenim constància que tingui lloc properament, ja que no existeix cap base de convocatòria i cap acord signat al respecte. Per tant, és vergonyós que acadèmies i els sindicats signants s'estiguin lucrant, oferint milers de vacants, per la imminència d'un examen més que incert. I mentre passa això, els companys es troben en la total indefensió tot i haver aprovat un examen d'ingrés a Correus i han de tornar a presentar-se a un més que dubtós examen sense saber si obtindran una plaça, encara passant la nota de tall.

Des de CGT considerem molt greu aquesta situació i volem que es faci pública, pensem que és un agreujant que Correus sigui una empresa pública que es vanagloria de crear ocupació estable.

Secció CGT Correos Madrid

Jornada formativa sobre “L'acomiadament en les Administracions Públiques”, el 2 de febrer a Barcelona

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T14:03:34Z

Dijous 2 de febrer de 2012, el Sindicat d'Administració Pública de CGT Barcelona organitzarà una jornada formativa i de debat sobre “L'acomiadament en les Administracions Públiques”.

L'acte tindrà lloc de 9h a 14h en el saló d'actes del ISM Barcelona, situat al carrer Albareda 13.

El ponent, serà el magistrat del Tribunal Superior de Justícia, el jutge Carlos Preciado.

Des del Sindicat d'Administració Pública i donada la qualitat del ponent considerem la jornada molt interessant no solament per als afiliats d'aquest sindicat sinó també per als d'altres sindicats en els que hi ha afiliats empleats públics com sanitat, ensenyament, correus, etc, pel que us demanem feu arribar als mateixos la invitació a assistir a la mateixa.

SAPB-CGT

L'Exposició "100 anys d'anarcosindicalisme" a Lleida fins el 4 d'abril

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T00:55:13Z

Aquesta exposició organitzada per la Confederació General del Treball i la Fundació Salvador Seguí, repassa cent anys d'aquest moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista que lluita, no només per la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, sinó també per la revolució social entesa com l'exercici de la llibertat com a dret inalienable. El anarcosindicalisme constituir a la península ibèrica una gran força revolucionària amb una intensitat sense precedents en cap altra part del món. Aquesta mostra explica el fenomen i reconeix a les i els militants del moviment.

A través d'una selecció de premsa, llibres, cartells i documents d'arxiu, recorda als seus protagonistes, evoca l'obra anarcosindicalista, recupera la seva memòria i reivindica la seva vigència. L'exposició situa cronològicament el visitant des dels principis filosòfics al present d'aquest fenomen, a través de quatre etapes diferenciades per colors: verd 1910-1931, violeta 1931-1939, marró 1939-1975 i vermell 1975-2010, amb un discurs gràfic que conclou amb imatges de l'actualitat sindical. Cada etapa està acompanyada d'una cronologia i una llista de 25 noms de destacades i destacats militants, constituint un total de 100 noms, per a un centenari, així com documentació original significativa de cada època que es mostra emmarcada entre parets i vitrines.

L'exposició es podrà visitar a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, de Lleida, del 3 de febrer al 4 d'abril de 2012.

La plantilla d'autobusos i metro de Barcelona anirà a la vaga el 27 de febrer

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T00:30:31Z

JESÚS RODRÍGUEZ / MANU SIMARRO | 26/01/2012 - Setmanari Directa

La plantilla de TMB anirà a la vaga el 27 de febrer, coincidint amb el primer dia del Congrés Mundial de Mòbils, que es celebrarà als salons de la Fira de Barcelona de l'avinguda de Maria Cristina. Així ho ha decidit la "Assemblea de treballadors/es de TMB", a l'assemblea que han celebrat aquesta tarda a la Plaça Universitat, ratificant així la proposta que havia fet una part de la plantilla a la trobada matutina. Totes dues assemblees han seguit amb manifestacions fins a la Plaça Sant Jaume. El 27 de febrer, doncs, treballadores i treballadors de les flotes de metro i autobusos estan cridats a secundar una vaga que pel moment compta amb el suport de la majoria simple del Comité d'Empresa configurada per les seccions de la CGT, la PSA i l'ACTUB.

Conflicte obert de nou a TMB

Hauriem de remuntar-nos a la mítica vaga dels "Dos dies" per a recuperar imatges com les que s'han vist avui al centre de Barcelona. El personal de la flota d'autobusos, però amb la incorporació del personal del Metro de Barcelona, s'ha manifestat pel centre de la ciutat després de fer una concorreguda assemblea a la plaça Universitat, tant al matí com a la tarda perquè tota la plantilla pogués assistir-hi. La direcció de TMB va plantejar als comitès d'empresa d'ambdues plantilles la necessitat de fer un ERO per eixugar el deute econòmic de l'empresa. L'alternativa plantejada per la direcció eren les retallades salarials.

Per contra, durant l'assemblea d'aquest matí s'ha fet una contundent proposta que capgiraria els plans de l'empresa: acomiadar a tots els càrrecs directius de l'Autoritat del Transport Metropolità –que s'enduen amb els seus suculents sous superiors als 4.000 euros mensuals una important part de les partides salarials–, i desenvolupar un pla d'autogestió de tot l'organisme per part dels treballadors i treballadores. En aquest sentit han volgut deixar clar que serà el gruix del personal qui decidirà el futur de l'empresa, i no pas l'ajuntament mitjançant negociacions a dues bandes amb el comitè d'empresa. Les mobilitzacions han tallat el trànsit de la Gran Via i posteriorment s'han dirigit fins a la plaça de Sant Jaume.

www.directa.cat/noticia/plantilla-tmb-proposa-lacomiadament-tots-els-directius-derogacio-lincrement-tarifes

L'Assemblea de treballadors/es de TMB decideix vaga el 27 de febrer en defensa del transport públic

A l'Assemblea de la tarda s'ha ratificat convocar l'aturada del 27 de febrer, inauguració del Congrés Mundial del Mòbil, per exigir la dimissió de la Direcció de TMB i la retirada de totes les retallades proposades per l'Ajuntament de Barcelona.

Uns altres 3000 treballadors/es de Bus i Metro de TMB han sortit aquesta tarda a manifestar el seu desacord amb el xantatge de la Direcció: O retallada de sous i condicions laborals o ERO.

A la tarda, els treballadors/es del torn de matí, han estat d'acord amb la proposta de l'Assemblea del matí de realitzar una aturada el 27 de febrer amb una nova Assemblea conjunta de tots els torns de Bus i Metro per decidir com continuar les mobilitzacions fins que s'arribi a una solució satisfactòria per la plantilla i els usuaris/es.

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT). Secció sindical de la CGT a Autobusos de TMB, Plataforma Sindical d'Autobusos (PSA), Asociación de Conductores de Transportes Urbanos de Barcelona (ACTUB)

26 de gener de 2012

L'Assemblea d'Aturats de Barcelona convoca concentració el 14 de febrer davant del Departament de Benestar Social

Coordinació del Catalunya — 2012-01-27T00:26:39Z

CONCENTRACIÓ: DIMARTS, 14 de FEBRER, A LES 12 HORES, DAVANT DEL DEPARTAMENT DE “BENESTAR SOCIAL" A PALAU DEL MAR, Plaça PAU VILA, Metro L-IV, BARCELONETA

Les previsions de l'Enquesta de Població Activa de l'últim trimestre de l'any passat anunciaven més de 5.300.000 de persones aturades en l'Estat espanyol, i es superaran les 750.000 en Catalunya. En els propers mesos l'atur seguirà creixent com conseqüència de la recessió econòmica provocada per les polítiques d'ajustaments i retallades a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. El 70 % de les persones en atur hauran esgotat les prestacions en març del present any. Més d'1 milió i mig de ciutadans/es sense feina no tenen ingressos. En més de 1,4 milions de llars, tots els seus membres estan a l´atur.

Què fan davant aquesta dramàtica situació social el govern de la Generalitat? Acomiadar, retallar la despesa social i justificar el fracàs de les seves polítiques, vulneren i trepitgen les seves pròpies lleis al tenir bloquejades unes 2.500 peticions del PIRMI sol.licitades abans de l'agost, que segons la llei vigent en aquest temps s'haurien de resoldre favorablement per silenci administratiu positiu. A més a més, amenacen amb excloure a una gran part dels actuals beneficiaris del PIRMI amb l´excusa de la manca de recursos pressupostaris quan a la vegada perdonen els impostos als més rics.

Davant aquesta situació que reivindiquem i defensem l'ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA:

Treball digne per a tots o prestació per atur fins a la recol.locació efectiva.

Renda Ciutadana Garantida de 664 € / mes (mínim per una persona sola)

Reducció dràstica de la jornada laboral sense retalls salarials, prohibició de les hores extres i a preu fet.

Serveis bàsics gratuïts (aigua, electricitat, gas, etc …, per a totes aquelles unitats familiars que tots els seus membres estiguin en situació d'atur.

Moratòria en el pagament del lloguer o de les hipoteques en l'habitatge habitual. Cap desnonament de famílies en atur per falta de pagament tant de lloguer com de la hipoteca.

Targeta de transport gratuït per a tots/es els desocupats.

Posar en marxa una borsa de treball municipal que gestioni de manera transparent i amb la participació de les AA.VV. i les assemblees d'aturats/es l'ocupació generada en els serveis i empreses municipals (nous llocs de treball, substitució vacants, etc.), l'ocupació creada per plans governamentals en marxa o que puguin crear-se.

Assemblea d'Aturats/des de Barcelona: TOTS ELS DIJOUS al carrer SANT PERE MÉS BAIX 70 (BCN) A LES 10 H. Metro: Línia I (Urquinaona)

E-mail: paradoparada@yahoo.es

BLOG: http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com

Facebook: www.facebook.com/pages/Assemblea-aturatsdes-de-Barcelona/304496182897068

Assemblea d'Aturats/des de Barcelona

Jornada de vaga a Hewlett-Packard de Sant Cugat del Vallès

Coordinació del Catalunya — 2012-01-26T17:35:44Z

AQUEST MATÍ D'AVUI DIJOUS, DES DE LES 8.20h. S'HAN PRODUÏT AFECTACIONS IMPORTANTS DE CIRCULACIÓ A LA B-30

La vaga que s'està realitzant a l'empresa Hewlett Packard ha causat importants afectacions a la circulació de la B-30 i polígon d'activitats econòmiques de Can Sant Joan (Sant Cugat del Vallès).

Els treballadors i treballadores de les dues subempreses afectades estan seguint de forma massiva la vaga contra els acomiadaments que l'empresa està realitzant, 29 des de Setembre passat, 3 d'ells del centre de Sant Cugat el passat dimarts.

Aquesta és la segona vegada que es fa una aturada de dues hores per torn als diferents centres que l'empresa té a tot l'estat. Les mobilitzacions incrementaran la seva magnitud fins que l'empresa es comprometi a deixar d'acomiadar treballadors i treballadores.

VAGA A HEWLETT-PACKARD 25 i 26 DE GENER.

Els treballadors del grup Hewlett-Packard a les empreses HP Outsourcing i HP Consultoria i Aplicacions, amb centres a Sant Cugat, Madrid, Zaragoza, Oviedo, León, Pamplona i València han decidit convocar vaga els dies 25 i 26 de gener.

La vaga de dues hores per torn és en protesta pels acomiadaments improcedents durant la setmana passada: tres companys a Saragossa el dimarts, un company a Lleó el dimecres i un company a Madrid el dijous tot just dies després de l'expiració d'un Pla d'Ocupació basat en la voluntarietat, que HP es nega a renegociar. Plans d'aquest tipus estan vigents en canvi a altres països europeus. Amb aquests acomiadaments s'eleva a 26 el continuat degoteig d'acomiadaments que l'empresa duu perpetrant des de setembre.

Les convocatòries de vagues es realitzen a nivell estatal i estan convocades pels sindicats CGT, CCOO, i CSI.

Secció Sindical CGT Hewlett-Packard Sant Cugat

La plantilla de TMB proposa acomiadar tota la directiva i derogar l'increment de tarifes

Coordinació del Catalunya — 2012-01-26T15:36:39Z

JESÚS RODRÍGUEZ | 26/01/2012 - Setmanari Directa

Hauriem de remuntar-nos a la mítica vaga dels "Dos dies" per a recuperar imatges com les que s'han vist aquest matí al centre de Barcelona. El personal de la flota d'autobusos, però amb la incorporació del personal del Metro de Barcelona, s'ha manifestat pel centre de la ciutat després de fer una concorreguda assemblea a la plaça Universitat.

La direcció de TMB va plantejar als comitès d'empresa d'ambdues plantilles la necessitat de fer un ERO per eixugar el deute econòmic de l'empresa. L'alternativa plantejada per la direcció eren les retallades salarials. Per contra, durant l'assemblea d'aquest matí s'ha fet una contundent proposta que capgiraria els plans de l'empresa: acomiadar a tots els càrrecs directius de l'Autoritat del Transport Metropolità –que s'enduen amb els seus suculents sous superiors als 4.000 euros mensuals una important part de les partides salarials–, i desenvolupar un pla d'autogestió de tot l'organisme per part dels treballadors i treballadores.

En aquest sentit han volgut deixar clar que serà el gruix del personal qui decidirà el futur de l'empresa, i no pas l'ajuntament mitjançant negociacions a dues bandes amb el comitè d'empresa. La mobilització ha tallat el trànsit de la Gran Via i posteriorment s'ha dirigit fins a la plaça de Sant Jaume. A dos quarts de cinc és previst que es faci la segona assemblea, la del torn de tarda, i previsiblement una nova manifestació.

Una de les propostes de mobilització que hauran de ser ratificades en aquesta segona assemblea és la de fer una aturada laboral d'ambdues plantilles el proper 27 de febrer coincidint amb el primer dia del Congrés Mundial de Mòbils, que es celebrarà als salons de la Fira de Barcelona de l'avinguda de Maria Cristina.

www.directa.cat/noticia/plantilla-tmb-proposa-lacomiadament-tots-els-directius-derogacio-lincrement-tarifes

Felip Puig fa dispersar a cops de porra una marxa pel dret a l'avortament

Coordinació del Catalunya — 2012-01-26T15:18:45Z

Tots els dies 25 de cada mes, diversos grups de descerebrats i feixistes ultracatòlics sota el slogan hipócrita 'Barcelona es Vida' dels que maten de fam i roben sense mida, fan una processó des de l'Hospital de Sant Pau fins a la vergonya medieval de la Sagrada Família. Es tracta d'una marxa neolítica enmig del carrer que ocupa durant una bona estona l'avinguda Gaudí. Entre els integrants de la plataforma hi ha entitats feixistes com Cruz de San Andrés, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, Foro Catalán de la Família, Partit Família i Vida o Hazte Oír Catalunya.

Ahir dimecres 25 de gener, però, diverses entitats de la dreta de l'Eixample van convocar una mobilització pel dret a l'avortament contra l'hipocresia dels que prefereixen dones mortes a avortaments ni preservatius, per robar els nadons i fer negoci amb el tràfic de nens.

Desenes de persones es van asseure per a fer una assemblea veïnal davant de la marxa catòlica, i va ser aleshores quan agents de la unitat ARRO Barcelona dels mossos d'esquadra van actuar amb contundència, dispersant a cops de porra els ciutadans en defensa del dret a l'avortament, mentre obrien pas a la comitiva feixista de retardats. Segons el testimoni d'algunes de les afectades per la càrrega, els agents van actuar amb brutalitat i hi va haver persones ferides i contusionades.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/felip-puig-fa-dispersar-cops-de-porra.html

El carrer indignat

Coordinació del Catalunya — 2012-01-26T15:13:09Z

El carrer, allunyat de les fredes i manipulades estadístiques o notícies, és el veritable termòmetre social que ens permet mesurar el grau d'insatisfacció de la societat. Aquest últim any, el carrer ens deixa gravada en la retina la indignació dels que se senten marginats de l'estat de benestar incomplet i en clara reculada.

Demostrant que no estavems dormits, vam sortir al carrer en massa a protestar contra la guerra de L'Iraq o la la manipulació de la informació dels greus atemptats del 11M. Aquesta vegada, la retallada de llibertats imposada per les entitats financeres i les grans corporacions, amb la col·laboració, sense pudor, de les classes polítiques de tots els estats, ha incrementat l'heterogeneïtat de les persones que l'ocupem i la diversitat dels moviments socials, símptoma inequívoc que la resposta ha estat molt més nombrosa que les anteriors.

Per desgràcia, no seran les i els polítics del Partit Popular una excepció i decidien, tot just una setmana després de la constitució del govern i contra el seu propi programa electoral, retallar el dèficit públic pujant impostos i reduint les despeses socials.

Volen que paguem la seva crisi: persones majors, o en edat infantil, estudiants o treballadores, per compte propi o aliena, que desenvolupen la seva activitat en el públic o en el privat, siguin incapacitades, actives o en l'atur, forans o immigrants… La recepta és sempre la mateixa; però aquesta vegada en dosis industrials: congelació de les pensions i salaris, abaratiment de l'acomiadament, pujada dels impostos i grans retallades en despesa social. I ens avisen que la retallada de 16 milions d'euros es pot veure incrementada per cada punt que se superi el 8% del dèficit!

Però a aquesta cançó de bressol, corejada per polítics, agents socials i mitjans de comunicació de masses, amb tonada d'austeritat i melodies de sacrifici, el carrer li retorna un crit unànime: Aquesta crisi no la paguem!

Fins i tot entre les escletxes del periodisme institucionalitzat s'escapen advertiments de l'error de triar la retallada de la despesa pública i l'augment de la pressió fiscal, per als de baix, com únics camins per a eliminar el dèficit. Més al contrari, diuen que l'única possibilitat de reactivar la destrossada economia és mantenir el poder adquisitiu i augmentar la capacitat de l'estat per a seguir millorant l'imperfecte estat de benestar.

Però, per a aconseguir-ho, primer caldria aplacar la voracitat dels mercats financers posant barreres al lliure comerç, culpable de l'estrangulament creditici, tan sols solucionat, momentàniament, pel préstec dels governs a les entitats financeres a interès mínim. Caldria impedir que els bancs utilitzessin aquests diners, com ho estan fent, per a especular amb el deute públic i asfixiar-los; i, ja que es va concedir per a donar liquiditat a milers de persones en dificultats, o a les petites i mitjanes empreses a la vora de la fallida, forçar-los que així ho facin.

Per a sortir d'aquesta situació, a més, el nostre govern hauria de pujar l'impost de successions, recuperar el del patrimoni, eliminar els privilegis de les Sicav, augmentar la persecució del frau fiscal amb l'enduriment de les penes per prevaricació, frau i evasió fiscal… i un llarg etcètera de mesures que permetrien creure que existeix una democràcia real i justa.

O en el més proper, en la nostra Telefònica, hauria d'haver impedit la retallada de la plantilla amb subvencions estatals, com el subsidi d'atur que ja complementa la indemnització de qui se'n van; o les exempcions fiscals que buiden les arques de l'estat. I sent cert que sindicats signants i empresa van arribar a un acord perquè Telefònica compensés aquesta sagnia i que, fins i tot, hi ha una llei (sense desenvolupar) que l'obligaria a reingressar en la hisenda pública una part del subisidi emprat, recentment, la patronal, reclama la inconstitucionalitat d'aquesta mesura perquè s'aplicaria només a les empreses de més de 500 persones. Aquest és el seu tarannà!

Insistirem a lluitar contra tal atrocitat i, a pesar que el ministeri de treball ens ha desestimat el recurs d'alçada del ERO (era d'esperar que el ministeri, que li va donar el vistiplau, amb l'informe favorable dels sindicats que van signar l'acord, ho desestimés), ja hem anunciat a la justícia el nostre recurs contenciós administratiu, obligatori previ a la posterior denúncia.

No estem sols, l'essència de la demanda coincideix amb la de la lluita de milions de persones que, exigint la sobirania popular en multitud d'assemblees, concentracions i manifestacions, reclamen un món més humà i sostenible.

Ara, més que mai, la lluita transcendeixen del laboral per a instal·lar-se, com ho està fent, en tota la societat, més enllà dels centres de treball. La nostra organització té l'obligació de participar i arrossegar al major nombre de persones a aquesta altra globalització, la de la lluita social, en contra dels que defensen la de la deshumanització i la destrucció del planeta.

Secció Sindical CGT Telefònica Tarragona

Els sindicats institucionals ens venen una vegada més. I van…

Coordinació del Catalunya — 2012-01-26T00:02:15Z

Els sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els pròxims tres anys.

Una part del salari anirà lligada a la productivitat i els resultats empresarials.

Es potencien els pactes d'empresa i el despenjament de les condicions laborals fixades en els convenis.

S'incrementa la flexibilitat interna.

Setmanes després que hagués vençut el termini donat pel president del Govern perquè patronal i sindicats institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja semblava que el consens era impossible, ha arribat el pacte. El tàndem CCOO-UGT i la patronal van tancar aquest dimarts 24 de gener els detalls d'un acord sobre salaris, flexibilitat interna i negociació col·lectiva amb implicacions molt significatives sobre les relacions de treball.

Un acord que implica de nou importants sacrificis per als treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals, que en cap moment han apostat per la mobilització i la lluita contra la nova reforma laboral, defensen dient que evitarà la destrucció d'ocupació i fomentarà la conservació dels llocs de treball. En realitat aquesta signatura ratifica de nou la deriva d'aquest sindicalisme de concertació, totalment incapaç de plantar cara als designis de la patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders econòmics i financers.

Una de les potes més significatives de l'acord és la salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals estan conformes a fomentar a partir d'ara que una part del sou sigui variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats empresarials. "Els convenis col·lectius haurien d'incloure components addicionals d'actualització de salaris basades en l'evolució d'indicadors econòmics associats a la marxa de l'empresa (beneficis, vendes, productivitat…). De forma preferent, els increments derivats d'aquests components s'integraran en la part variable del salari, que ha d'adequar-se a la realitat sectorial i empresarial", resa el document. Els representants dels treballadors haurien de disposar d'informació transparent sobre l'empresa per a poder complir amb aquesta clàusula.

Moderació salarial

A més, la pauta salarial per als pròxims anys serà d'extrema moderació. En 2012, els sous creixeran fins a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. En ambdós casos, s'inclou una clàusula d'actualització salarial per a la qual es prendrà com referencia l'IPC marcat pel Banc Central Europeu (que és sempre del 2%) o bé l'IPC general espanyol (el que sigui més baix dels dos). Si, per exemple, es pren com referencia el 2%, i l'IPC a final d'any supera aquesta xifra, se sumarà als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta quantitat es consolidarà o no en el sou en funció del que decideixin els negociadors. El preu del petroli actuarà, a més, com un altre factor corrector a l'hora de calcular la inflació per a evitar que tensions externes influeixin en la formació dels sous. Per tant, com més gran sigui la pujada del petroli, major serà la pèrdua de poder adquisitiu.

L'any 2014, la pujada salarial dependrà de l'evolució que hagi tingut el PIB l'any anterior: si creix per sota del 1%, l'augment salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l'economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, l'augment salarial no excedirà el 1,5%. A més, i per a estimular que empreses i sindicats apliquin ja fórmules de salari variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien d'augmentar més el sou dels seus treballadors que les que ja ho contemplin.

A canvi, l'acord fa una crida que es reinverteixin els beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les empreses i arrelar l'ocupació i que es controlin els preus, especialment els que més impacte tenen en les persones amb menys renda. "Totes les rendes han de realitzar un esforç conjunt", diu el text, que subratlla també la necessitat de "adequar" la retribució d'alts directius i executius. Ja sabem que en realitat això acostuma a ser paper mullat, els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupació, la classe treballadora acaba contribuint econòmicament molt més que els sectors més adinerats de la societat i les rendes altes sempre troben fórmules per esquivar les seves obligacions.

Increment de la flexibilitat i més facilitats per a despenjar-se dels convenis

L'altra pota de l'acord, la flexibilitat laboral i els canvis en la negociació col·lectiva, doten a empreses i treballadors de nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball, funcions i salaris i que sempre haurien de ser pactats. UGT, CCOO i CEOE creuen que la flexibilitat interna és una "potent eina per a facilitar l'adaptació competitiva de les empreses" i afavorir l'estabilitat i qualitat de l'ocupació.

D'una banda, els convenis col·lectius podran facilitar que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. L'empresari podrà disposar d'una borsa de 40 hores setmanals a l'any que podrà alterar sobre la distribució prevista en el calendari anual. D'altra banda, es potencia la mobilitat interna en l'empresa, fins i tot la mobilitat temporal per a realitzar funcions distintes a les del grup professional al que es pertany en cas que existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que ho justifiquin. En tots els casos, l'empresari haurà d'avisar amb suficient antelació als treballadors.

Si fins ara era possible que l'empresari i els sindicats pactessin despenjar-se, és a dir, no aplicar la pujada salarial contemplada en un conveni, ara també podrà fer-se amb altres condicions laborals, com l'horari i la distribució de la jornada, el treball a torns o el sistema de remuneració. Entre les causes per a fer-lo està la disminució persistent del nivell d'ingressos o fins i tot que les perspectives econòmiques de l'empresa poguessin veure's danyades per l'aplicació d'aquestes condicions.

A més, es fomenta la negociació de convenis d'empresa perquè sigui en aquests en els quals es negociïn les condicions laborals més significatives, encara que sense que decaiguin els convenis sectorials i provincials, que s'encarregaran de descentralitzar la negociació i de cobrir als treballadors sense conveni propi.

De moment, el govern del PP amb Mariano Rajoy al capdavant, s'ha mostrat satisfet per l'acord, que va qualificar de "excel·lent missatge". Ara caldrà veure si el govern del PP aprova per la seva part noves mesures encara més regressives.

Nous motius doncs per a la mobilització. Cal seguir construint processos de lluita entre el sindicalisme alternatiu i els moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets laborals. En aquest camí estarem la CGT.

>>> En document adjunt teniu l'acord signat per CCOO, UGT, CEOE i CEPYME

Resum dels punts clau de la nova reforma laboral

Moderació salarial

Sindicats i patronal han pactat una moderació extrema en els sous que inclou la possible congelació ja que els salaris creixeran segons una forqueta d'entre un 0% i un 0,5% aquest any i en 2013, fins a un 0,6%. El 2014, la pujada salarial dependrà de l'evolució que hagi tingut el PIB l'any anterior: si creix per sota del 1%, l'augment salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l'economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-ho fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, l'augment salarial no excedirà el 1,5%.

Control de preus i beneficis

El text fa una crida a que els sectors de la distribució i les administracions controlin els preus, especialment els dels productes bàsics. També perquè els beneficis empresarials es reinverteixin en el teixit productiu i es moderin els salaris dels alts executius i directius.

Flexibilitat interna negociada

Els convenis potenciaran la flexibilitat interna negociada amb mesures com la distribució irregular de la jornada, la mobilitat dintre de l'empresa o que una part del salari estigui lligada a l'evolució de l'empresa. L'empresari disposarà també d'una borsa d'hores anuals que podrà alterar segons la distribució prevista. Les classificacions professionals haurien de centrar-se en grups professionals i no en les anteriors categories professionals.

Despenjament dels convenis

Els empresaris podran despenjar-se (és a dir, no aplicar) diverses parts del conveni, no només la salarial, com fins a ara, quan existeixin causes econòmiques. Sempre que hi hagi acord, podran aplicar la clàusula de despenjament a la jornada o al treball per torns.

Potenciament dels convenis d'empresa

Els convenis sectorials potenciaran la negociació en les empreses, perquè sigui aquí on es pactin condicions com la jornada laboral o els salaris.

Els inversors acorralen a Grècia en la negociació sobre el deute

Coordinació del Catalunya — 2012-01-25T22:42:07Z

Bancs, fons i institucions internacionals juguen entre si per a veure qui sortirà guanyant en les negociacions sobre la quitació del deute grec.

El govern grec pressiona perquè els inversors acceptin un bescanvi de més del 50%.

Giuseppe Bottazzi / Milán (Italia)

Grècia encara segueix negociant les condicions de la quitació o retallada de la quantitat que deu. Segons EuropaPress, estaria acordada una reducció del 50% del deute amb els seus creditors (inversors institucionals) i les negociacions en aquests moments estan centrades en el tipus d'interès que tindran els bons que compensaran aquesta quitació.

D'altra banda, segons informa el diari econòmic Cinco Días, el ministre grec de Finances, Evangelos Venizelos, ha anunciat en la reunió de ministres europeus d'Economia que l'acord de Grècia amb els seus creditors estarà llest per al 1 de febrer. Tal com aclareix el diari, l'interlocutor del Govern grec en aquestes negociacions és l'Institut de Finances Internacionals, que agrupa a 400 entitats financeres.

Els grans bancs internacionals s'havien aixecat de la taula on negociaven les condicions per a una quitació del deute grec i anunciaven tornar a asseure's només si poden obtenir un tracte més favorable. En l'atzucac en el qual les institucions financeres internacionals han ficat al Govern grec sembla haver-hi només dues alternatives: una quitació del deute o la fallida de l'Estat; i en aquest moment la fallida ha tornat a ser l'escenari més probable.

La quitació, per la seva definició, és un conveni entre un creditor i el seu deutor pel qual aquest paga una part del deute i el primer renúncia al seu dret sobre la resta. El problema és que els creditors de l'Estat grec no estan convençuts. Les entitats financeres franceses i alemanyes, en particular, tenen milers de milions de bons del Tresor de Grècia i faran el possible perquè aquests títols no es devaluïn encara més.

La quitació, segons porten mesos dient Unió Europea i Fons Monetari Internacional, hauria de ser la sortida del cercle viciós en el qual es troba Atenes. Però en les negociacions sobre el deute de Grècia la meta s'allunya cada vegada més: al juliol els creditors havien pactat un “descompte” del 21%; a l'octubre el percentatge havia pujat fins al 50%; ara el Govern grec pressiona perquè els inversors acceptin un bescanvi amb una quitació de més del 50%. L'objectiu, fixat per Brussel·les, és reduir el nivell de deute de Grècia al 120% del PIB d'aquí a 2020. Llàstima que les mesures impulsades per la mateixa Unió Europea, juntament amb el Fons Monetari Internacional, hagin empitjorat encara més la situació: l'economia grega no creix i així el fardell del dèbit resulta encara més pesat i impossible de reemborsar.

Quitació o fallida?

A l'aguait estan les agències de qualificació creditícia, el trio totpoderós format per Standard&Poor's, Moody's i Fitch. Segons els seus fins analistes –els mateixos que no van ser capaços d'entendre que Lehman Brothers en 2008 estava a punt de fer fallida– una quitació tan gran és igual que una fallida. Així, les negociacions han desencadenat interrogants i temors sobre l'activació dels pagaments dels CDS (Credit Default Swaps). Els CDS són similars a una pòlissa d'assegurances que pren un inversor per a cobrir-se del risc d'impagament per part d'un emissor de deute, ja sigui un país o una empresa. La idea és que el titular d'un bo pugui protegir-se contra l'eventualitat d'una fallida o un impagament.

En aquest marc només si la quitació del deute grec fos voluntària, consentida pels creditors, s'evitaria que es desencadenés el mecanisme de les assegurances. Aquest mecanisme és temut per les grans institucions financeres ja que els venedors de CDS són les mateixes asseguradores i bancs que, en molts dels casos, resulten creditors de Grècia. És un curtcircuit: mentre les agències de qualificació creditícia van pel seu compte, les grans institucions financeres no poden permetre's que Grècia faci fallida perquè això implicaria devaluar una muntanya de títols i pagar una quantitat extraordinària en concepte d'assegurances sobre l'impagament del país.

A pesar de les aparences els bancs comparteixen amb la UE i FMI els mateixos interessos: no els serveix de res deixar que Grècia es trenqui, el millor és treure-li com més es pugui. L'objectiu comú és llavors trobar la manera perquè el deutor segueixi viu de manera que les entitats financeres puguin seguir cobrant. Els grecs, lluny de les taules de negociacions haurien d'empassar-se nous impostos, retallades a l'Estat de benestar i vendes d'actius públics.

Els fons d'inversió

Mentre les institucions financeres i la Unió Europea juguen cadascuna el seu paper amb l'objectiu de trobar un acord sobre la quitació que sigui avantatjós per a tots, hi ha algú que amenaça amb trencar la baralla. Són els principals hedge fund de Nova York i Londres, que tracten de treure partit a la negociació amb bons grecs, a mesura que la banca europea tracta de reforçar-se de les pèrdues davant un probable bescanvi de deute. Aquests fons d'inversió, que han comprat bons amb un fort descompte quan ningú els volia, aposten obertament per la fallida. Per a ells seria l'ocasió de cobrar l'assegurança representada pels CDS i multiplicar els seus guanys: en la pràctica és com comprar-se un cotxe vell i, una vegada que algú l'hagi robat, cobrar l'assegurança com si es tractés d'un cotxe nou.

La taula de negociacions sobre la quitació del deute grec sembla en fi com una gran partida de poker. Molts juguen les seves cartes esperant obtenir la millor oferta i altres, sobretot els gestors de fons, diuen que tenen pocs incentius per a acceptar el bescanvi i busquen el pagament complet a través d'una assegurança.

La paradoxa del deute alemany

Mentre les entitats financeres intenten reduir la quitació sobre el deute grec per a no perdre diners, al mateix temps se sotmeten a una quitació preventiva i voluntària comprant deute alemany. Els bons del Tresor de Berlín, que duen temps sent el refugi per excel·lència dels inversors, han arribat per primera vegada a tenir un tipus d'interès negatiu. Significa que en lloc de rebre una recompensa per haver prestat diners a l'Estat alemany, les entitats financeres (i alguns altres inversors) li paguen a Berlin un premi perquè custodiï els seus diners.

El passat 9 de gener l'Executiu germà va subhastar 4.000 milions en lletres a sis mesos: l'interès va resultar ser del -0,012%. La paradoxa és evident: l'inversionista pretén que els deutors grecs, sense un duro, paguin tot el que puguin, però als rics alemanys els paga perquè es quedin amb els seus diners. Un pensament tan retorçat com difús: mentres es jugava amb la fallida d'Atenes en l'última subhasta de bons alemanys la demanda gairebé ha arribat a ser el doble de l'oferta.

* Article publicat a la revista Diagonal núm. 166: www.diagonalperiodico.net/Los-inversores-acorralan-a-Grecia.html

Grècia: La crisi que la paguin els treballadors

Coordinació del Catalunya — 2012-01-25T17:23:12Z

Mentre el govern segueix estrenyent el llaç al voltant a la despesa pública sense escoltar els economistes que consideren que és un camí equivocat per contenir la crisi, els treballadors grecs perden a poc a poc les poques proteccions que els quedaven.

El govern ara planeja retallar els seus salaris i suspendre els augments promesos en el Conveni Col·lectiu Nacional per al proper estiu, en un esforç per pagar el deute públic de 14.400 milions de dòlars amb els donants internacionals per al 20 de març.

Líders sindicalistes i famosos economistes com Giannis Milián, professor a l'Escola Politècnica a Atenes, coincideixen que les mesures són una "evidència del desig de les grans empreses de desregular brutalment el mercat laboral".

Mentrestant, s'espera que Grècia completi una negociació per la condonació de part del seu deute i per l'intercanvi de bons amb inversors privats, mentre implementa mesures acordades el 2011 amb l'anomenada troica, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional (FMI ) i la Comissió Europea, per rebre un nou paquet d'assistència financera aquest any

Sense aquest rescat, Grècia no podrà pagar el març pròxim i possiblement caigui en un cercle viciós de cessament de pagaments.

El major defensor de les reformes exigides per la troica és el mateix primer ministre, Loukas Papademos, un tecnòcrata exfuncionari del Banc Central Europeu que va prendre el control de la coalició de govern el novembre passat i que ara promou les retallades salarials.

Però nombrosos analistes, incloent-hi experts de l'Organització Internacional del Treball, no creuen que les reformes en el mercat laboral assegurin l'èxit del pla d'ajustos estructurals.

L'analista laboral Christina Kopsini va dir que, mentre el govern i el sector privat forcegen pel marge de la condonació del deute, els treballadors són els que porten la major càrrega, en ser obligats a cedir més dels seus drets i dels seus magres ingressos .

"Val la pena notar que les úniques mesures d'austeritat implementades sense demora en els últims dos anys van estar referides a la desregulació del mercat laboral ia l'abolició de lleis bàsiques que protegeixen als treballadors", va observar.

Malgrat les massives protestes contra aquestes mesures, el gabinet de Papademos va admetre estar disposat a eludir el parlament per aplicar les retallades salarials.

També xantatge obertament als sindicats i a les associacions d'empresaris, amenaçant-los amb fer-los responsables de la fallida del país si no complien amb les retallades salarials, que va definir com "l'única manera de salvar a Grècia".

La decisió de Papademos de romandre lleial als interessos corporatius en comptes de posar-se del costat dels treballadors, ja afectats per la crisi, va ser durament criticada per partits d'esquerra al parlament i pels sindicats.

Aquests consideren que el capital organitzat aprofita la crisi econòmica per inclinar la balança del poder encara més al seu favor.

"Després de dos anys d'austeritat, que generarà una desocupació de més de 19 per cent, es fa més obvi que l'objectiu estratègic del pla d'ajust estructural no és la consolidació fiscal, sinó la total desregulació del mercat de treball i una severa devaluació de la força laboral ", va dir l'economista Savvas Robolis.

"Els retalls són només un altre pas per guanyar impuls cap a la completa abolició del salari mínim al país, el desig secret dels capitalistes", va afegir aquest professor de la Universitat Panteion d'Atenes i director de l'Institut del Treball.

"Hem de recordar que 2013 serà un any de reformes constitucionals. Pronòstico que, durant aquest any, l'article 22 (amb disposicions que protegeixen els convenis col·lectius nacionals) serà severament atacat", va dir Robolis.

L'ofensiva contra l'última línia de defensa dels treballadors grecs va començar el 2010, quan la ministra de Treball, Louka Katseli, va introduir canvis legals sobre les negociacions laborals amb les companyies privades a instàncies de la troica.

Segons la Inspecció de Treball, 52 companyies a Grècia aprofiten aquestes reformes legals per reduir les seves despeses en salaris de 42 a 10 per cent, afectant el sou de 17.531 empleats.

Giorgos Xatzinikolaou, empleat en una important companyia d'assegurances, va dir que la por a la desocupació mantenia a gran part dels treballadors en silenci.

"Un es sent sol. Els sindicats no són fiables i són febles, i la gent que treballa calla ", ha indicat, afegint que acabava d'acceptar una reducció salarial de 20 per cent en el seu nou" contracte ".

"Si estàs assabentat del que passa allà fora, simplement tanques la boca i firmes", ha afegit.

* Article d'Apostolis Fotiadis (Atenes) extret de Periodismo Humano http://periodismohumano.com/economia/la-crisis-que-la-paguen-los-trabajadores.html

La tancada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona finalitza sense incidents

Coordinació del Catalunya — 2012-01-25T15:33:26Z

Cronologia de la tancada

Aquest matí del 24 de gener a les 10 ha començat la tancada prevista durant tot el dia fins demà a la mateixa hora a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Convoquen CGT, Co.Bas i l'Assemblea 15M de Tarragona, i tot i que s'ha convidat a la resta de sindicats no han fet acte de presència. La raó, protestar contra la supressió de tota activitat quirúrgica programada al torn de tarda que es va dur a terme aquest maig passat. Entre d'altres, això ha suposat augmentar les llistes d'espera en un 256% al centre i la reducció dels llocs de treball, fins ara d'un 10% amb 153 treballadores menys a finals d'octubre. Tot plegat ha comportat més reclamacions de les usuàries, concretament un 86% més respecte l'any anterior.

Durant les dues primeres hores d'activitat, s'hi han aglutinat una vintena de manifestants. Asseguren que seran més a la tarda però animen a tothom a acompanyar-les. I és que, en una reunió amb la direcció de l'Hospital en què hi han participat representants tant dels sindicats com del 15M, els han confirmat que faran vindre els Mossos d'Esquadra per tal d'impedir que s'hi quedin a la nit, quan el centre tanca. Ells garanteixen que hi seran sigui quina sigui la decisió que finalment prengui la direcció. Mentrestant, fan difusió de l'acte del 28 convocat per la Plataforma i l'Assemblea a dos quarts de sis als Despullats, alhora que a Barcelona, Girona i Lleida.

Les activitats previstes a la tarda consisteixen en un taller de pancartes de cara a al manifestació del 28, un passi d'una pel·lícula a càrrec del 15M, debats i assemblees, a banda del sopar.

Primera actualització

Al voltant de les 12 del migdia una parella d'agents de Mossos d'Esquadra han fet acte de presència a l'entrada de l'Hospital Joan XXIII. Han demanat als manifestants que marxessin i, davant la negativa, han identificat algunes persones. Abans d'anar-se'n, han assegurat que ells no els desallotjarien.

Segona actualització

Després d'una tarda d'anades i vingudes, en una assemblea celebrada a les vuit del vespre han acordat quedar-se al centre passi el que passi. Serà cap a les deu o les onze de la nit quan oficialment tanqui l'Hospital, tot i que segons han pogut saber l'agent de seguretat privada ha rebut ordres de tan sols tancar l'entrada de dins, no la de fora, és a dir, a l'espera d'esdeveniments que indiquin el contrari les quatre o cinc desenes de persones que ja hi ha aplegades podran passar-hi la nit sense impediments.

Tercera actualització

Fets els torns per sopar, cap a les onze de la nit ja eren tots a l'entrada, entre 25 i 30 persones. La visita de dos secretes a quarts de nou informant al guàrdia de seguretat que no havia de tancar els manifestants i que tampoc no se'ls faria fora, però, no ha estat acompanyada per cap altra visita posterior d'agents uniformats. Abans d'anar a dormir, han vist una pel·lícula i serà a les sis del matí quan torni a haver-hi activitat al centre.

Quarta actualització

La jornada de 24 hores de protesta ha finalitzat aquest matí a quarts de deu quan les participants en la tancada han marxat de l'Hospital. Tal com comentava Agustí Aragonès, portaveu de la CGT al centre, al principi de la concentració, la tasca d'un sindicat és la mobilització, i en aquest mateix sentit seguiran fins que assoleixin l'objectiu que no retallin cap lloc de treball ni cap servei per a les usuàries.

http://pobleviu.cat/2012/01/24/la-direccio-de-lhospital-anuncia-que-enviara-els-mossos-per-evitar-el-tancament-de-manifestants/